*

Mi foto
Neverland, Spain
Serendipity es la palabra.

lunes, 31 de octubre de 2011

Sense tu.

Es desfà la trena que porta i que tant li estava estrenyent les idees, i una cabellera rossa i ondada cau delicadament sobre les seves espatlles. Se la retira a un costat  i s'apropa a la tauleta de nit, es treu l'arracada de la ploma colorida que tant li encanta, palpa l'escriptori en la recerca de l'ipod, no pot anar-se'n al llit sense ell. El troba davall dels apunts d'història, que s'han passat la tarda d'un cantó a l'altra de l'habitació, però tot i així no han estat memoritzats en cap moment, l'examen el té  demà; i tant li fa, ara mateix el darrer que li importa es la historia dels reis espanyols, el seus fills i la mare que els va parir a tots; ja li basten les seves pròpies histories. Desbloqueja, i obri el reproductor de música, tecletja el títol de la cançó, comprova que no s'equivoqui d'auricular per orella, i "reproduir". 
I tot pesa un poc més. Es fica al llit, apaga el llum i s'amaga baix els llençols, apreta els ulls amb força. Pot sentir com el té al costat, com la mira, com li col·loca els cabells darrera l'orella i li dedica un somriure timid, dels seus. Com li xiuxieja a cau d'orella, les mans a la seva cintura, els seus llavis al seu coll, pot sentir com...
Obre els ulls, sospira amb força, tot es fosc, no hi és, l'ha perdut.
Potser, una abraçada o una mirada compartida, en aquell llit buit la fes sentir un poc millor.


 -

No hay comentarios: